L'ORIGEN DE LA MASIA CATALANA

Els primers documents defineixen “Masia” com una unitat territorial familiar que formen part d’una vila o gran finca rústica instaurada entre el s. IX – X.

Eren edificacions creades a la vora d’un marge on havia una planta baixa creada amb pedra seca conjuntament amb una coberta feta amb brancatge, terra o lloses de pedra. Duta a terme per una família dins d’una propietat única.

Les primeres construccions eren formades per senzilles cases de pagès on hi vivia una sola família. Són anomenades mas horitzontal.

A inicis del s. XII - XIII apareix la masia vertical com a inici del transcurs, amb un tipus arquitectònic consolidat el qual ja no es modificarà en el següents segles.

Així doncs  esta composta per una planta quadrada o rectangular construïda amb parets gruixudes, afermats amb formigó de calç que permetia crear una altura de dos o inclús més pisos.

La masia de dos cossos, amb amples exemplars tant del s. XIV com del s. XVIII, consta d’unes parets exteriors menys gruixudes però amb uns murs interns a totes les plantes.

Queda perfectament establerta la concepció arquitectònica: una casa de dos fonaments   inclús de vegades d’un tercer o golfes. La masia té una entrada comuna a planta baixa, amb una escala que comunica directament amb la cuina del pis superior i fa de distribuïdor a les cambres, i de les golfes quan n’hi ha. 

La resta de masos construïts anteriorment es reformen pel tal d’aconseguir que el menjador o la sala, quedin amb una posició centralitzada del mas i aconseguir més superfície útil. Aquest fet es dona des de finals del s.XVII tot el s. XVIII i XIX.